divendres, 14 de desembre del 2007

"Escolaritzar la informàtica"

El passat 16 d’octubre es va publicar un article a El País titulat “Escolaritzar la informàtica”. L’autor manifesta la difícil adaptació de l’alumnat i del professorat al nous mitjans tecnològics a Secundària.
Personalment no crec que siga la utilització del “copiar i pegar” una actitud front als ordinadors sinó més bé una continuació de la cultura del no esforç o dels resultats ràpids o immediats que hui en dia domina una gran part de la nostra societat.
També en el que es refereix a l’adaptació del professorat, subratlla l’autor que sobre tot dels majors de 45 anys, discrepe (com no podia ser menys en una persona que supera de llarg l’edat mencionada). I és que tinc testimonis recents de professorat d’Universitat i de Secundària de tot tipus d’edat que no utilitzen les noves tecnologies, ni tant sols el correu electrònic. Així que jo més bé seria partidari d’afirmar que la barrera no és l’edat sinó, com ja s’ha constatat en altres i variats temes, la mentalitat. Una mentalitat de la que formen part la inseguretat, la por a allò que no domine, la comoditat, la intencionalitat de no allargar la jornada laboral per raons tant diferents que s’escaparien d’aquest comentari, .....

La segona part de l’article aborda la problemàtica en Primària. Estic d’acord en la dificultat que planteja la veracitat a l’hora de cercar informació a la xarxa. No obstant això crec que l’edat de l’alumnat en aquesta etapa necessita una guia o tutorització quasi constant per part de la família i del professorat tot el que d’alguna manera ajuda a l’establiment de criteris eficaces de recerca.
Jo m’he trobat amb un problema no mencionat a l’article, i es que fa uns quinze o vint anys era fàcil trobar acadèmies de mecanografia als nostres pobles on un percentatge variable dels nostre xiquets i xiquetes i sobre tot dels adolescents ensinistraven els seus dits en l’ús ràpid de la màquina d’escriure. Hui que la utilització del teclat esta més estesa que la de les màquines d’escriure i que l’edat d’utilització ha baixat prou respecte a aquelles, es trobem que aquelles acadèmies han desaparegut i han estat escassament substituïdes, sense molt d’èxit, per algun software que quasi ningú adquireix. Així la xicalla és ràpida amb els ratolins i els “joistics” però poc hàbil amb el teclat. Possiblement la solució vindrà amb la desaparició del teclat i la implantació dels programes de reconeixement de la veu. Solució que ens encantarà a tots inclosos, per suposat, els que habiten ja en la cultura del no esforç.

Aprofundim en la literatura digital amb Koskimaa


Raine Koskimaa en el seu article "El repte del cibertext:ensenyar literatura en el món digital" parteix de dues afirmacions :


1 La literatura ja viu endinsada al món digital.

2 Des d'eixe moment la literatura ja es diferent.


Així Koskimaa preveu front a la literatura del futur 4 tipus de persones:



  • Les preparades per a la literatura digital i la diem-ne tradicional


  • Les que ho estaran per alguna de les dues anteriors i


  • Les que no ho estaran per cap de les anteriors.
Pense que els ensenyants deurien pertànyer al primer grup malgrat les dificultats en que se troben: Manca de formació inicial, manca de temps per formar-nos i els pocs recursos que l'administració ha previst per fer aquesta formació.

Les posibilitats pedagògiques que Koskimaa esmenta em semblen adients per poder-les posar en pràctica tot i que tornen a trobar-nos en que hauren de tirar mà del nostre temps personal per preparar les activitats..

Finalment, celebre amb l'autor, que la literatura s'haja infiltrat en el món digital perquè d'aquesta manera "s'incrementaràn els mètodes de recerca litarària" i, a més, pot funcionar con una vertadera motivació per a les persones "neonates" en el món digital+.

diumenge, 18 de novembre del 2007


El dissabte dia 10 de novembre participàrem a Alzira en la segona trobada del curs que sobre el foment de la lectura ha organitzat enguany la Fundació Bromera. Ja hem comentat al Taller de blocs creat per al seguiment del curs l'encert que està tenint aquesta convocatòria en quant a la selecció dels ponents.


En aquesta ocasió Laura Borras de la UOC es va dirigir a nosaltres per engrescar-nos en la lectura digital. Ens va explicar i mostrar una part d'allò que havien llegit a l'article de Koskimaa sobre els ventalls de noves possibilitats literàries que ens obre l'era digital.

Arribat aquest punt he de confesar que fins fa un any, que com explique en l'anterior post vaig obrir el meu primer bloc, jo era dels qui imprimia els textos per llegir-los perquè "necessitava" del suport en paper. L'altre dia sentint a Laura Borràs i la seva "classificació" de "immigrants" i "neonats" vaig pensar que, afortunadament, duia un any d'entrenament llegint textos digitals amb el seus enllaços corresponents, "poegrafies" de l'estil de Joan Brossa, pàgines didàctiques sobre endevinalles i poesia infantil dotades d'elements cinètics... Immigrant sí, però fent camí cap a la integració, tot i que, de vegades, tinc la sensació de que he pujat al tren però quan mire per la finestra per saber on estic, tot va tan de pressa que no hi veig el "paisatge".

La ponent em va fer veure moltes possibilitats de la literatura digital que jo no havia imaginat i em va fer pensar que el suport paper possiblement tinga els dies comptats tal i com fa un any ens havía dit Ramón Cotarelo en la UNED.

Ara que fa un any...


Cap a la tercera setmana d'octubre de 2006 es trobàvem la meva companya Júlia i jo fent un curs que organitzava la Fundació Bromera i la UNED titolat: "Com estimular la creativitat i la producció literària". Les sessions eren a la seu de la UNED en València.



Un dels darrers ponents va ser Ramón Cotarelo professor de l'esmentada Universitat, encara que a Madrid. Ens paregué un tant arrogant, superior, però també contundent (possiblement molt segur de si mateix), amb un gran bagatge cultural. A mi personalment m'impactà molt el seu missatge que, a més a més, era concret, tenia les idees clares i argumentades i va saber transmetre'l en el temps establert. Parlà sobre els avantatges d'Internet, sobre blocs, sobre la blogosfera. Ens presentà el seu bloc: "palinuro" i d'altres, com ara el d'Ignacio Escolar. Posà data de caducitat als diaris escrits sobre paper, sobre tot per les facilitats de contrastar diversos mitjans en la xarxa, etc etc.


Doncs bé com a conseqüència d'aquella xerrada vaig obrir el meu primer bloc amb el mateix títol que aquest, però, i sobre tot, em vaig fer un usuari de la blogosfera i des d'aleshores navegue 3 o 4 dies per setmana per ella contrastant opinions sobre l'actualitat o sobre les meves aficcions.